fageda de la Grevolosa

la fageda 

 itineraris 

 localització 

  bibliografia
 
| |
obrir obrir obrir obrir obrir
Faig   Roure   Boix grèvol   Herba fetgera   Maduixera

La vegetació de la Grevolosa

La finca de la Grevolosa es troba dins del domini de la Roureda de Roure martinenc amb Boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i de la Fageda amb Boix (Buxo-Fagetum).

La distribució superficial d’aquesta vegetació respon a factors geomorfològics. La fageda es troba localitzada en dues zones ben diferenciades, com són la zona de la carena, a les parts més elevades de la finca (a partir de 1.100-1.125 m), i la zona de torrenteres, en les quals ocupa els vessants d’exposició Oest. El roure que ocupa aquests espais es troba preferentment en exposició Est. Els solells i les zones amb sòls més prims estan ocupats majoritàriament per Rouredes de roure martinenc, mentre que a les zones més humides hi apareix el roure de fulla gran, sovint formant bosc mixte amb el faig.

Aquest apartat del web preten mostrar alguns exemples de la diversitat animal de la zona, per a veure els inventaris faunístics realitzats a la finca de la Grevolosa consulteu la bibliografia.

Faig
Foto: Ángel Hernansáez

El faig - Fagus sylvatica

El faig és un arbre gran (fins a 30 m.) i corpulent del gènere Fagus i de la família Fagaceae. Etimològicament, Fagus deriva del grec i significa "per menjar" en clara referència a les llavors comestibles: sylvatica fa esment a la seva capacitat per formar bosc. El sistema radical és potent amb una arrel principal recta, poc profunda i amb arrels secundàries més fortes.

Creix en terrenys no massa compactes de clima humit. Forma boscos a l'estatge montà, als vessants humits i ombrívols, on s'hi estanca sovint la boira i els núvols. Floreix de març fins el maig. El sotabosc és net i poc atapeït degut a la manca de llum, tot i que en els fondals pot ser ric en espècies herbàcies.


Roure
Foto:Dani Pérez

El roure - Quercus sp.

El roure és un arbre de fulles toves, de vora sinuosa i caduques. És troben dues subespècies, sovint hibridades.

El roure martinenc (Q. pubescens, Q. humilis ) pot arribar als 25 metres. És el roure per excel·lència dels països submediterranis. Es típic de l’estatge submontà, encara que pot pujar més amunt dels 1.500 m d'altitud en vessants càlides que és on assoleix el seu màxim desenvolupament.

 

El roure de fulla gran (Q. petrae) és un arbre molt gran, de 15 a 40 m d'alçada, caducifoli, de capçada ampla i escorça grisenca. Viu a la muntanya mitjana preferentment en zones humides.



Boix grèvol
Foto: Desconegut

 

El boix grèvol - Ilex aquifolium

El boix grèvol o grèvol és un arbre o un arbust típic de la vegetació atlàntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrània. Creix en boscos o fileres de bardisses.

És una planta d'ambients ombrívols que rarament forma masses pures. El seu hàbitat són els boscos, en especial fagedes, pinedes de pi roig i rouredes que es trobin a una alçada màxima de 1600 metres.



Herba fetgera
Foto: Luciano Dionici

 

L'herba fetgera - Anemone hepatica

Herba fetgera, viola de llop o viola de pastor és una planta perenne de la família de les ranunculàcies. Anemone del grec "mogut pel vent". "Hepatica" del llatí "hepaticus", pres del grec "hepar" (fetge), degut a la similitud de les fulles amb aquest òrgan.

És una planta comuna, que es troba a zones fresques i humides, muntanyoses, al sotabosc d'una gran varietat de boscos ombrívols. Floreix durant els mesos de març i abril. Es recol·lecta l'herba sense arrels i es deixa assecar a la ombra



Maduixera
Foto: Trucat
 

La maduixera - Fragaria vesca

La maduixera és una planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies que rebrota cada primavera. És una planta reptant (que creix arrapada a terra) i que difícilment s’enfila més de 20 cm. Floreix durant la primavera i el seu "fruit", la maduixa, madura a partir del mes de maig.

La podem trobar en molts boscos, habitualment de planifolis, dels climes temperats: alzinars, rouredes, fagedes... però també a les pinedes, sovint a les vorades més o menys humides i obagues.