Els fongs de la Grevolosa

El rossinyol - Cantharellus cibarius

Es coneix i consumeix a la majoria de països boletaires. És un bolet que viu en tota mena de boscos i, sobretot, és pràcticament inconfusible.

A grans trets, es pot dir que el rossinyol tècnicament és un bolet de soca carnós. Això comporta que els insectes no hi ponguin els ous i per tant, que la majoria de bolets d'aquest grup no es cuquin. Aquest fet dota al rossinyol d’una notable pervivència al bosc.

El siureny - Boletus aereus

Té un barret molt carnós i sec de color marró. A la part inferior hi té una capa esponjosa separable de color blanc quan és tendre i de color verdós quan és més vell. La seva carn és de colr blanc. El seu peu de color marró és molt gruixut i robust. Creix en sòls silícics secs on hi hagi alzines, suros o castanyers des de l´estiu fins la tardor.
És un comestible excel.lent, que pot menjar-se cru. Pot assecar-se per a conservar-lo.

L' escarlet o carlet - Hygrophorus russula

Són bolets carnosos, molsuts, consistents, sense volva ni veritable anell i, excepte algun cas, relativament poc olorosos.

Els escarlets és el grup de bolets més divers. És format per bolets de famílies sovint allunyades entre si, de bolets que han evolucionat per acabar tenint un aspecte molt similar. La silueta característica, la que fa néixer la denominació, és la de Hygrophorus russula, el escarlet o carlet.

La tòfona - Tuber melanosporum

Les tòfones són un grup de fongs comestibles del gènere Tuber. La tòfona és un ascomicet que presenta una relació simbiòtica micoriza amb arbres, particularment del gènere Quercus com les alzines, roures, castanyers, i nogueres. El fruit o bolet es forma a sota terra. Algunes espècies fan un bolet molt olorós per a que certs animals les descobreixin i, en menjar-les, dispersin les seves espores. És una olor doncs amb finalitat reproductiva, igual que, per exemple, la olor de les flors.